S’ha constituït la comissió del centenari de la revolució russa. L’acte de presentació se celebrà el 23 de febrer a les 19 hores a la Sala Gran de l’Edifici de les Facultats de Filosofia i Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (carrer Montalegre, 6, Barcelona). L’historiador Josep Fontana pronunciarà la conferència “Per què ens convé estudiar la Revolució Russa?”. La comissió ha creat un blog, on trobareu la declaració d’intencions i els membres actuals, una adreça electrònica (centenarirevoluciorussa@gmail.com) i un compte de twitter. Comissió del centenari de la Revolució Russa de 1917
Declaració d’intencions
S’acosta l’any 2017, centenari de la Revolució Russa. Les persones que formem la present Comissió hem cregut oportú endegar unes activitats per commemorar un esdeveniment d’abast històric, però també per reflexionar sobre un període molt dens de la història contemporània que, en certa manera, aquella revolució va inaugurar.
La Revolució Russa de 1917, més que un episodi polític esdevingut en un país determinat, va ser un punt nodal d’articulació de múltiples problemàtiques d’abast mundial inherents a la modernitat, així com de debats importants que convé recuperar, especialment aquells que van quedar ofegats per l’estalinisme i ignorats per altres actors intel·lectuals i polítics.
Les persones de la Comissió ens identifiquem amb un pensament i una sensibilitat d’esquerres. Ni acceptem acríticament ni rebutgem en bloc i de manera indiscriminada la Revolució Russa i els seus efectes al propi país i a escala mundial. Intentarem, amb les activitats que promourem, aclarir els fets esdevinguts amb la màxima objectivitat de què siguem capaços, per mirar d’aprendre del passat i trobar pistes per abordar un present i un futur plens d’incertesa.
Però preveiem que l’aniversari serà una ocasió perquè la dreta, al nostre país i a fora, carregui durament contra les polítiques i els ideals de l’esquerra en general. Tot i que el nostre projecte es planteja amb un estil científic i acadèmic, guiat per la voluntat de rigor i equanimitat, sabem que haurà de moure’s en un terreny ideològicament molt sensible. Fa anys que la dreta ha adoptat un estil de pensar i de fer summament agressiu, i sembla com si volgués anihilar tot allò que conservi algun senyal de l’esquerra. O potser se sent inquieta en un món on tot fa pensar que s’accentuaran dramàticament els conflictes socials –un món superpoblat, ecològicament devastat, amb desigualtats creixents— i vol impedir que ningú li disputi l’hegemonia evitant tot ressorgiment de les aspiracions a la igualtat, la justícia i la democràcia. És també aquest terreny de combat d’idees el que tenim molt present a l’hora de commemorar la Revolució Russa de 1917. No amb cap sentiment d’adhesió i nostàlgia, sinó amb la voluntat de repensar les nostres aspiracions a la democràcia, la justícia, la solidaritat i la igualtat, i de reconstruir uns projectes de futur viables que evitin els paranys que ens amenacen i ens amenaçaran.
Per això volem abordar l’estudi i la reflexió més enllà de l’episodi concret de la Revolució Russa, incloent-hi l’imperialisme i la guerra de 1914-1918, les diverses opcions dins el món anarquista, socialista i comunista europeu, els conflictes interns de la Rússia revolucionària, la industrialització accelerada, la regressió totalitària stalinista, el terrorisme d’Estat i el gulag, l’agressió nazi i la segona guerra mundial, el ressò anticolonial de la victòria bolxevic, els ecos de la revolució al nostre país i a Occident, la influència comunista en nombrosos moviments alliberadors de tot el món, la guerra freda, etc. Però incloent-hi també els canvis artístics, culturals i morals que van marcar l’època –amb relacions directes o indirectes, positives o conflictives, amb la revolució— i que indicaven uns profunds moviments espirituals que soscavaven la vella societat, sovint amb aspiracions desmesurades i receptes polítiques plenes de perills. Creiem que serà inevitable, en el curs d’aquest esforç de revisió, fer intents de balanç dels anys terribles que haurà representat el segle XX. Des de la modèstia, però sense renunciar a l’ambició de saber i de passar comptes amb el passat de la nostra societat des del punt de vista de la democràcia socialista a què aspirem.
En el nostre projecte inicial hem previst debats, articles, llibres, cicles cinematogràfics, activitats divulgatives, cursos de formació històrica i política, exposicions. En concret, pensem en sengles jornades de debat per als anys 2015 i 2016 i un congrés el 2017. Ens proposem aprofitar les oportunitats que ens ofereixin els periòdics, les editorials, la radiodifusió i la televisió, així com Internet, i buscar col·laboracions internacionals. Demanarem l’ajut i la implicació d’entitats, centres acadèmics i d’estudis, fundacions, etc.
Febrer de 2015
Membres de la comissió
LITUS ALONSO, sindicalista; ALEJANDRO ANDREASSI, professor jubilat d’Història de la Universitat Autònoma de Barcelona; RAMON ARNABAT, historiador, professor d’Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili; SOLEDAD BENGOECHEA, historiadora, membre del Grup de Recerca “Treball, Institucions i Gènere” de la Universitat de Barcelona; JORDI BORJA, geògraf urbanista, director del màster sobre Gestió de la ciutat de la Universitat Oberta de Catalunya; JOAN BOTELLA, politòleg, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona; AGUSTÍ COLOM, professor de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona; ANTONI DOMÈNECH, catedràtic de Filosofia de les Ciències Socials i Morals a la Universitat de Barcelona, editor general de la revista Sin Permiso; XAVIER DOMÈNECH, historiador, professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona; JOSEP FONTANA, historiador; MARIA FREIXANET, politòloga, analista a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials; FERRAN GALLEGO, professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona; ANTONI LUCCHETTI, professor jubilat d’Història Política i Social Contemporània de la Universitat de Barcelona; ANTONI MARÍ, professor emèrit d’Història de l’Art a la Universitat Pompeu Fabra; OCTAVI MARTÍ, director adjunt de la Filmoteca de Catalunya; JOSÉ LUIS MARTÍN RAMOS, historiador, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona; ANDREU MAYAYO, historiador, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona; JORDI MIR, professor d’humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, director del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials; JOAQUIN MIRAS, membre de l’Espai Marx; ANTONI MONTSERRAT, economista; EDU NAVARRO, advocat; PELAI PAGÈS, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; ENRIC PRAT, historiador, professor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona; JOSÉ MANUEL RÚA, historiador, professor d’Història a la Universitat de Barcelona; ANNA SALLÉS, historiadora, professora jubilada d´Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona; ANTONIO SANTAMARIA, periodista; MARÍA-CRUZ SANTOS, doctora en Història Contemporània; JOAQUIM SEMPERE, professor emèrit de Sociologia de la Universitat de Barcelona; JOAN TAFALLA, membre de l’Espai Marx; JAVIER TÉBAR, historiador, director de l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya (Fundació Cipriano García); JORDI TORRENT, llicenciat en Història Contemporània, membre de l’Espai Marx.
Web: https://centenarirevoluciorussa.wordpress.com/
Contacte : centenarirevoluciorussa@gmail.com
Etiquetes de comentaris: #MemòriaHistòrica, Accions